Dinant a corre-cuita en un bar de menú de 10,90€.
Haig d’entregar uns continguts web abans d’agafar el cotxe fins a Taradell per donar una xerrada sobre ciberbullying a les 20h. Toca “carretera i manta”.
De cop i volta, una notícia m’ha colpit. Tot s’atura.

Han assassinat a Malta amb un cotxe bomba a Daphne Caruana Galizia, una periodista i bloguera de 53 anys d’edat que havia destapat i liderat la publicació del cas dels papers de Panamà.
Les seves investigacions l’havien conduit fins al govern de Malta per suposada corrupció.

Els covards no han tingut la valentia d’enfrontar-se a tu cara a cara. La seva covardia els delata.
La teva única arma, la paraula, els ha provocat l’odi i la por. La teva única arma, la paraula, ha confirmat que eres sobre la bona pista.
La teva investigació destaparia el compte bancari secret que tindria el president de Malta, Joseph Muscat, i la seva dona, a Panamà per ocultar suposats pagaments de la familia governant a Azerbaiyán. Implicats, polítics i banquers.
L’FBI ja s’ha ofert per investigar el teu asssassinat.

T’haig de confessar una cosa, Daphne. M’hauria agradat dedicar-me al periodisme d’investigació. No obstant, la vida redreça les passes per uns altres camins.
Avui i ara, m’és del tot inevitable comparar la teva valentia, professionalitat i ètica periodística amb les darreres pràctiques “professionals” que he hagut de veure, sentir i llegir de companys de professió sobre el procés d’independència de Catalunya.
Que n’és fomut comparar el que tu has fet, i t’ha costat la vida, amb aquells que donen per vàlids fets i testimonis sense, ni tan sols, contrastar-los!. És la maleïda post-veritat! És la maleïda audiència! És la maleïda veu de l’amo!

Daphne ets, sens dubte, més valenta que jo. Reconec que penso més d’una i dues vegades fer públiques segons quines informacions i reflexions personals ateses les possibles conseqüències i represàlies.
Només espero conservar un bocinet de la teva immensa integritat.

Aquest només ha pretés ser, doncs, un humild, indignat i visceral homenatge i reconeixement a tú, Daphne.

Abans de ser covardment asssassinada vas escriure en una de les teves darreres publicacions a les xarxes socials: “Hi ha delinqüents a tot arreu on mires. La situació és desesperada”.
A Catalunya, per uns altres motius, tanmateix és en joc la justícia i la llibertat d’expressió.

Per tot plegat, t’estimo Daphne.
Per tot plegat, visca el periodisme.
I no ens faran callar.

Descansa en pau.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *